El meu comiat del Projecte Can Sala

Voldria escriure unes paraules de comiat, però sobre tot d’agraïment, per haver tingut aquest privilegi, crear el Projecte Can Sala.

Vaig començar a l’Institut Marta Mata el setembre de 2008. Quan vaig veure que estava tant a prop de la Masia de Can Sala, on havia anat a muntar a cavall amb anterioritat, vaig pensar que podria portar a terme la il·lusió de lligar la meva tasca educativa amb l’experiència impagable del treball amb cavalls.

Han estat 15 anys molt enriquidors, plens de bons moments, observant el progrés dels nostres alumnes, veient com han superat reptes, gaudint de les estones de converses que provoquen les diferents situacions viscudes amb els animals, fent-los reflexionar sobre els seus propis avenços, veient-los protagonistes de les seves accions, ... en fi, veient el seu esforç, el seu somriure i la seva satisfacció. 

Moltes gràcies nois i noies  pel vostre treball, perseverança, confiança i entusiasme, ha estat un gran plaer tenir-vos d’alumnes i, tingueu present que jo també he après molt amb vosaltres. Agrair també a les vostres famílies la seva confiança en el projecte i en nosaltres.

Vull donar les gràcies a la família Giribets per la seva generositat, per creure en el nostre projecte i obrir les portes de casa seva per deixar-nos treballar amb els seus animals. En primer lloc al pare, Sr. Salvador Giribets i la seva senyora, la Rosario i, en especial a la seva filla Roser Giribets, que ens ha acompanyat tots aquests anys. I a la Maria, tercera generació, que ja és una jove amb empenta i ganes de portar la Masia endavant. També al seu personal, que han sigut part d’aquesta experiència.

Vull donar les gràcies també a tots als meus companys i companyes de l’Institut. Gràcies a la meva gran companya i amiga Ester Conesa, que va escoltar la meva idea i juntes li vam donar forma sobre el paper. Gràcies al Ramón Coma, Director de l’Institut en aquell moment, expert en animar i treure el millor de nosaltres fent-nos engegar mil projectes diversos, que va rebre aquesta idea amb il·lusió, va creure fermament en ella i em va recolzar en tot moment, juntament amb tot el seu equip directiu.

Voldria donar les gràcies a totes les persones que em van acompanyar al llarg d’aquests anys a Can Sala, que en són moltes i no les podré esmentar totes. En especial les dues persones que més hores han estat amb mi a Can Sala, a l’Anna Salazar, per creure en el projecte, per la gran feina que ha fet (i continua fent) amb els alumnes al llarg de tots aquests anys i,  per la seva gran amistat; a l’Assumpta Casaramona, pels seus reportatges gràfics, la seva mirada artística i el seu recolzament en tot moment. Gràcies a la Cristina Ballescà,  a l’Eva Vallcorba, la Noemí, la Mónica, la Clàudia i a la Miriam , ... no acabaria la llista... per la seva il·lusió i suport.

També vull donar les gràcies a l’actual equip directiu encapçalat per la Mercè Costa per creure en els objectius i valors del Projecte Can Sala, fent tot el possible per garantir la seva continuïtat.

El Projecte Can Sala continua, sí, continua de la mà de la Isabel Vargas, excel·lent professional i companya, jove, valenta, amb moltes ganes i molta il·lusió de portar-ho a terme,  i , que estic segura, el farà més gran! 

Molta sort i endavant, Isabel!!

Una abraçada a tots i totes!!

Glòria