Voldria escriure unes paraules de
comiat, però sobre tot d’agraïment, per haver tingut aquest privilegi, crear el
Projecte Can Sala.
Vaig començar a l’Institut Marta
Mata el setembre de 2008. Quan vaig veure que estava tant a prop de la Masia de
Can Sala, on havia anat a muntar a cavall amb anterioritat, vaig pensar que
podria portar a terme la il·lusió de lligar la meva tasca educativa amb
l’experiència impagable del treball amb cavalls.
Han estat 15 anys molt
enriquidors, plens de bons moments, observant el progrés dels nostres alumnes,
veient com han superat reptes, gaudint de les estones de converses que
provoquen les diferents situacions viscudes amb els animals, fent-los
reflexionar sobre els seus propis avenços, veient-los protagonistes de les
seves accions, ... en fi, veient el seu esforç, el seu somriure i la seva
satisfacció.
Moltes gràcies nois i noies pel vostre treball, perseverança, confiança i
entusiasme, ha estat un gran plaer tenir-vos d’alumnes i, tingueu present que
jo també he après molt amb vosaltres. Agrair també a les vostres famílies la
seva confiança en el projecte i en nosaltres.
Vull donar les gràcies a la
família Giribets per la seva generositat, per creure en el nostre projecte i obrir
les portes de casa seva per deixar-nos treballar amb els seus animals. En
primer lloc al pare, Sr. Salvador Giribets i la seva senyora, la Rosario i, en
especial a la seva filla Roser Giribets, que ens ha acompanyat tots aquests
anys. I a la Maria, tercera generació, que ja és una jove amb empenta i ganes
de portar la Masia endavant. També al seu personal, que han sigut part
d’aquesta experiència.
Vull donar les gràcies també a tots
als meus companys i companyes de l’Institut. Gràcies a la meva gran companya i
amiga Ester Conesa, que va escoltar la meva idea i juntes li vam donar forma
sobre el paper. Gràcies al Ramón Coma, Director de l’Institut en aquell moment,
expert en animar i treure el millor de nosaltres fent-nos engegar mil projectes
diversos, que va rebre aquesta idea amb il·lusió, va creure fermament en ella i
em va recolzar en tot moment, juntament amb tot el seu equip directiu.
Voldria donar les gràcies a totes
les persones que em van acompanyar al llarg d’aquests anys a Can Sala, que en
són moltes i no les podré esmentar totes. En especial les dues persones que més
hores han estat amb mi a Can Sala, a l’Anna Salazar, per creure en el projecte,
per la gran feina que ha fet (i continua fent) amb els alumnes al llarg de tots
aquests anys i, per la seva gran amistat;
a l’Assumpta Casaramona, pels seus reportatges gràfics, la seva mirada
artística i el seu recolzament en tot moment. Gràcies a la Cristina Ballescà, a l’Eva Vallcorba, la Noemí, la Mónica, la
Clàudia i a la Miriam , ... no acabaria la llista... per la seva il·lusió i suport.
També vull donar les gràcies a
l’actual equip directiu encapçalat per la Mercè Costa per creure en els
objectius i valors del Projecte Can Sala, fent tot el possible per garantir la seva
continuïtat.
El Projecte Can Sala continua, sí,
continua de la mà de la Isabel Vargas, excel·lent professional i companya,
jove, valenta, amb moltes ganes i molta il·lusió de portar-ho a terme, i , que estic segura, el farà més gran!
Molta
sort i endavant, Isabel!!
Una abraçada a tots i totes!!
Glòria
