El passat 17 de gener ens va deixar la Morena. Va ser una poni excepcional. Durant els 15 anys que vam treballar amb ella hem viscut moltes experiències i bones estones.
Els nostres alumnes, els actuals i els que van passar al llarg d'aquests anys li han fet una dedicatòria molt maca.
Una abraçada a tots i totes!
Gran tristeza y pena. Este poni ha sido uno de mis recuerdos cuando estaba en el instituto, y las veces que me montaba y jugaba con ella me lo pasaba muy bien. Gran lástima que los animales cuando perdemos esos vínculos entre humano y caballo se tengan que separar.
¡Vuela alto y cabalga en el cielo, Morena!
David Iglesias
Hola chicos está foto soy yo montando a nuestra Morena que como todo sabéis nos ha dejado. Bueno hemos hecho maravillas contigo Morena té hemos montado, te hemos cepillado y más cuidado, té hemos duchado … y en el día de hoy té fuistes al cielo. Ahora estás galopando con todos tus amigos ponis te vamos a echar mucho de menos !! Descansa en paz mi Morena!! Siempre estarás en mi corazón. Este homenaje va por ti Morena, con todo mi cariño. Te quiero muchísimo. Hasta siempre Morena. Te recordaremos toda la vida mis amigos y yo.
Víctor Sayol
Me acuerdo mucho de la Morena. Estoy contento de hacerle un homenaje porque hemos estado muchos años con ella y merece que la recordemos mucho por nuestra parte… y nos estamos despidiendo de ella por todo lo alto. Que làstima! se nos acabó ya la Morena.
Dani Díaz
Yo he pasado muchos años con la Morena, me he sentido muy bien montando con ella y bien, que la echo mucho de menos porque era un muy buen poni y la quiero mucho.Guillem Alsina
Per mi la Morena… no se per on començar ... perquè hem fet de tot amb ella, coses molt xules, i no se per on començar...
És veritat que al principi vaig estar com tots, nerviosos , perquè no havíem muntat mai a cavall i no coneixiem a la Morena, el Taco, la Blanqueta, la Pinta, … i clar, veure la Morena que era un poni, però era molt més gran que la Blanqueta i la Pinta!! ...
Per a mi ha significat molt tots els cursos que vaig estat amb ella. Tinc molts records, que són molts durant 12 anys (quan estava al cole i després que la he anat a veure sempre), …
Va ser la poni amb la que vam treballar més, vam muntar, vam fer carreres, circuits, la vam portar a passejar i menjar herba, l’anavem a buscar i portar al paddock , li posavem la cadira de muntar, …
Vaig superar-me molt amb ella, em va ajudar a superar moltes pors , … fer la volta el món parada o caminant, sense caure,... és molt complicat aguantar l’equilibri, ... posar-nos de peu, estirar-nos sobre ella, pujar i baixar, trotar i, de vegades, galopar una mica,... i els jocs que feiem amb la pilota, que de vegades li donavem sense voler i s’espantava, però ella no ens ho tenia en compte, … i també quan feiem carreres de relleus cadascun amb el seu poni, la Pinta, la Blanqueta, etc… Mare de Dèu, fèiem allà la pista gran una festa amb els companys!! I a part d’això li donavem el nostre premi, el pa dur, les pastanegues, l’herba! (els seus macarrons!!)... La trobarem molt a faltar… ara quan anirem a Can Sala ja no serà el mateix.
Ha estat un poni sensacional, s’ha portat superbé, ha tingut moltíssima paciència, perquè clar essent nosaltres d’educació especial que em costava pujar i baixar i fer els exercicis,... i ella tranquil·la… i s’ha deixat raspallar, netejar, … Mare de Dèu, encara recordo quan arribava l’estiu que la dutxavem amb la manguera , recordo també quan va tenir el seu poltre, la Castanya , i es va posar molt nerviosa perquè la Castanya corria per aquí i per allà, i vam haver de portar-li el poltre perquè estiguès tranquil·la,...
Hem tingut molta sort de conèixer la Morena. Jo, personalment, he tingut molta sort, perquè era una poni sensacional, i és veritat que he viscut moltes experiències i moments molt macos que em guardaré tota la vida, i ara em costarà molt pujar a Can Sala perquè ella es posava sempre a la porta, amb els altres, el Winter, l’Atila, la Micky, etc… i ara no hi serà.
La trobaré molt a faltar, perquè l’estimava molt.
Alberto Dominguez
La pèrdua de la Morena ha estat molt sentida, una verdadera llàstima, perquè realment ha estat una companya per a mi. Amb ella treballava, la major part del temps i, m'ajudava a que fèssiu els exercicis que havia pensat per a vosaltres. Haig de dir que era la poni amb la que confiava més, per la seva alçada, pel seu carácter tranquil, tot i que de vegades, una mica tossuda quan la portáveu a pasturar, recordeu? ... però us respectava i s'alegrava molt de veure-us i d'estar amb vosaltres.
Sí, no serà el mateix pujar a Can Sala i no veure-la, però hem de pensar que va tenir molt bona vida, amb tanta pastura i llibertat que tenia. La Roser i la Maria la cuidaven molt bé.
Ara estarà amb amb la Pinta, la Blanqueta, el Taco, la Bondi, ... quants ponis i cavalls que ens han deixat.
Però aquest, també era un aspecte que treballavem en el Projecte Can Sala, el pas de la vida, l'alegria dels naixements i veure crèixer els joves animals i després, la tristor de la mort quan els arriba, perquè es fan vells més aviat.
Saber gestionar aquests sentiments, ens prepara per la nostra pròpia vida.
Una abraçada a la Morena i un petò molt gran per a tots vosaltres.
La pèrdua de la Morena ha estat molt sentida, una verdadera llàstima, perquè realment ha estat una companya per a mi. Amb ella treballava, la major part del temps i, m'ajudava a que fèssiu els exercicis que havia pensat per a vosaltres. Haig de dir que era la poni amb la que confiava més, per la seva alçada, pel seu carácter tranquil, tot i que de vegades, una mica tossuda quan la portáveu a pasturar, recordeu? ... però us respectava i s'alegrava molt de veure-us i d'estar amb vosaltres. 
